Ressenya caixaforum
El passat dia 10 de desembre, vam anar a les exposicions Opera i Caiguda lliure al CaixaForum, situat a la ciutat de Barcelona, en concret, a la muntanya de Montjuïc. Aquest espai, antigament, era la fabrica Casaramona, d'estil modernista. Però des del 2002 l'edifici és un centre cultural que és gestionat per la Caixa on podem visitar diverses exposicions i activitats culturals i educatives dirigides a tots els públics.
OPERA
Aquesta exposició va ser la primera que vam veure, és temporal i està exposada al CaixaForum des del 19 de setembre i així seguirà fins al 26 de gener de 2020.
La seva temàtica principal, com el seu nom indica, és l'òpera, també mostra la història i l'evolució d'aquesta, per aconseguir que el visitor ho entengui d'una manera més visual, el que fa el comissari, és dividir-la en ciutats, d'aquesta manera es fa un recorregut on es passa per les 8 ciutats principals on l'opera va tenir més repercussió.
Un tret característic de l'exposició és que et donen uns auriculars, els quals van canvien de simfonia cada cop que t'apropes a alguna obra i per seguir escoltant aquella cançó només havies de quedar-te al mateix lloc, sense moure't.
Les ciutats exposades són:
- Venècia: 1642 - Claudio Monteverdi
- Londres: 1711 - Georg Friedrich Händel
- Viena: 1786 - Wolfgang A. Mozart
- Milà: 1842 - Giuseppe Verdi
- Paris: 1861 - Richard Wagner
- Barcelona: 1896 - Isaac Albéniz
- Dresden: 1905 - Richard Strauss
- Leningrad: 1934 - Dmitri Shostakóvich
Obra d'Opera
La peça que he triat per comentar, és aquest vestit que estava situat a la sala de la ciutat de París, està fet per l'òpera de La traviata.
Aquesta òpera la va compondre Giuseppe Verdi l'any 1852, està dividida en tres actes. Es va estrenar a Catalunya al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre del 1855.
Tracta sobre Vileta, una cortesana famosa a París que hi deixa tot per anar amb l'amor de la seva vida Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.
Aquest vestit és tan important perquè va ser utilitzat a la primera opera en la qual els actors van passar-se vestits contemporanis d'aquella època. Fins llavors, era tradició utilitzar vestits històrics de segles passats.
Quant al vestit en si, com podem veure és un vestit llarg fins als peus, és més ajustat a la part de la cintura i a partir d'aquesta s'eixampla, té les mànigues curtes i te l'escot de vaixell, això vol dir que és recte fins a les espatlles.
També podem veure que té una gran quantitat de capes a la faldilla amb detalls d'estrelles daurades.
CAIGUDA LLIURE
Aquesta va ser la segona exposició que vam veure al CaixaForum. També en una exposició temporal que està exposada des del 10 d'octubre de 2019 fins al 9 de febrer de 2020. La comissaria és Joäo Laia.
El tema principal d'aquesta obra és l'art contemporani, actualment aquest art està tenint més repercussió però encara no estem acostumant a veure i d'aquí parteix la típica pregunta de: Això és art?, jo també ho és fer. O aquest altre: Només ha posat jaquetes al terre. Aquesta era una de les obres que ens van explicar en aquesta exposició, un conjunt de jaquetes que semblava que algú se les hagués oblidat allà.
Aquest tipus d'exposicions, a simple vista no li trobes sentit lògic a les seves obres, però quan algú que entén aquestes obres, t'explica el que l'artista volia transmetre, la perspectiva en la qual es percep l'art és diferent. No tothom té la capacitat d'entendre aquest art, per això és important que algú ho expliqui.
Obra de Caiguda Lliure
L'obra que jo he escollit per a comentar, és l'obra que estava situada al mig de la sala, destacava pel seu color viu i les grans dimensions d'aquesta. L'obra de la qual parlo és Laberinto del artista Àngels Ribé, va ser creada l'any 2011.
El que primer veiem, és un cercle al centre de la sala de plàstic de color groc, a través del qual podem veure altres plàstics al seu interior, es tracta d'un laberint, està penjat del sostre a partir d'unes cordes, i no arriba a tocar el terre del tot.
L'artista tria aquest color tan viu per a crear nerviosisme a la gent que es troba al seu interior i que es neguitegi. Aquest color el que produeix és que la gent vulgui anar de pressa perquè no es troba agust. Aquest exemple el podem trobar a la decoració dels restaurants de menjar ràpid com MacDonal's o Burger King, ho fan amb la mateixa intenció que l'artista, fer que la gent vagi amb pressa.
