Sortida festival Panoràmic
El passat dia 24 d'octubre, vam anar al festival Panoràmic a la biblioteca Roca Umbert, a Granollers. L'exposició era temporal i durava des del 17 fins al 20 d’octubre de 2019 i estava distribuïda en tres espais diferents:
Primer espai (Sala dents de serra de la Roca Umbert)
Aquesta va ser la primera sala a la qual vam entrar, ens van fer una petita xerrada de la temàtica
d'aquest any, estava dedicada al 50è aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna i la colonització de
l'espai. Despres d'aquesta xerrada ens van dividir en grups, el meu grup va tenir una estona per a
poder obvservar el que volguesim del festival.
En aquella sala hi havien diverses taules allargades amb llibres, iPads i altres creacions artístiques
relacionades amb el tema principal de l'exposició. L'única norma establerta era que s'havia d'utilitzar
els guants blancs que hi havia el costat de cada obra perquè no es fessin malbé tan aviat, ja que al ser
llibres la gran majoría, el fullejar-los es poden deteriorar amb més facilitat.
En una de les parets de la sala hi havia les primeres fotografies que es van fer a escala de la lluna.
Una de les obres que més va destacar i que ens van explicar van ser els dos murals de grans dimensions, eren collages de diferents fotos relacionades amb la Lluna que juntes creaven la silueta circular d'aquesta. Hi havien dos, un buscava la similitud amb la part fosca del satèl·lit i l'altra part més clara.
Personalment crec que aquesta nau estava ben organitzada i que aconseguia atraure a l'espectador, tot i que crec que hagués faltat més explicació de cada peça artística.
Segon espai (La Tèrmica de la Roca Umbert)
Aquesta va ser la segona nau a la qual el meu grup i jo vam anar. En aquella sala estava
l'obra exposada per Marcel·lí Antúnez, anomenada "Transelenita".
Només en entrar a mà dreta estava projectat un vídeo que al principi ens va impactar
a bastant gent, ja que era molt diferent del que estem acostumats a veure, però finalment
va resultar interessant. Més endavant hi havia una altra projecció de dimensions més petites.
A prop d'aquest segon vídeo, hi havia unes escales petites, que anaven a parar a un altre
sala molt gran la qual quan seguies el camí i les escales anaves a parar a un altre peça de
l'exposició. En aquella zona hi havia dues obres, una era una caixa amb un forat on podies
posar la cara i seguidament en una projecció apareixia un ninot amb la teva cara.
L'altre peça era un vídeo bastant sexual i impactant, on també hi havia una caixa on podies posar les mans i tocar uns pits.
Aquest espai em va agradar molt, ja que era una antiga fàbrica tèxtil i s'ha aprofitat per fer aquesta exposició, es poden veure les màquines i altres aspectes característics d'una fàbrica. El que també em va agradar és que per poder veure tota l'exposició, havies d'anar explorant la nau i entrar a llocs molt petits.
Tercer espai (Espai d'Arts)
Aquesta va ser l'última exposició que vam veure al festival Panoràmic.
Estava situada a un edifici, en una sala bastant petita. Quan vam entrar a la sala vam
veure moltes cadires i un vídeo preparar per projectar, aquesta era l'obra d'Enric Mauri,
anomenada "Era rusa y se llamaba Laika". Era un documental que tractava sobre la teoria
que diu que en realitat la humanitat no va arribar a la lluna, sinó que va ser un engany
cap a la societat. Per acusar d'això es basava en diferents proves que alguna gent havia
demostrat però no eren certes del tot, perquè quan acabes el vídeo, et quedessis amb el
dubte de si realment l'home ha arribat a la Lluna, i ho va aconseguir.
Va ser una activitat dinàmica on cadascú va poder participar i donar la seva opinió. En general totes van ser bastant variades.
El que em va agradar d'aquesta obra, a part de l'àmbit audiovisual que m'agrada molt, la manera amb la qual va poder aconseguir que ens plantegéssim aquest fet històric.
Analisi d'una obra concreta:
L'obra que més em va cridar l'atenció va ser els dos murals tan grans que hi havia a la primera sala, ja que només en entrar al festival, va ser el primer que vaig veure.
Al principi pensava que tan sols es tractava d'un collage de fotografies i murals en forma de dos cercles, però el significat anava molt més enllà d'això. Representava les dues cares de la Lluna, la Lluna plena i la Lluna nova. Ho aconseguia a través d'un collage de diferents fotografies del satèl·lit, pel·lícules on apareixia aquesta i altres referències relacionades. També per diferenciar la part clara de la part fosca s'agrupaven les imatges per com són, si era una imatge molt negre, anava al cercle de la Lluna nova i si era més clara, corresponia a l'altre.
Aquesta obra em va sorprendre, ja que crec que no hagués pogut endevinar el seu significat des d'un principi, sense haver escoltat una explicació, a més a més el seu concepte em va semblar bastant original.
