Fundació miró
El passat dia 19 de febrer vam anar a la Fundació Miró, a Barcelona, allà vam poder gaudir de dues exposicions, una temporal i una permanent.
La Fundació Joan Miró és una institució cultural situada a l'avinguda de l'estadi de Barcelona. Va ser oberta el 10 de juny del 1975, això va fer que l'exposició de Joan Miró entres en el marc de l'arc contemporani.
El museu conté més de 104.000 peces de l'autor català Joan Miró, entre pintures, escultures i tapissos. En aquesta fundació, també es guarden uns 8.000 dibuixos i treballs previs a les obres.
La Fundació Joan Miró va ser la primera institució artística de Barcelona ideada a partir del treball conjunt entre un artista i un arquitecte, Joan Miró i Josep Lluís Sert. Es tracta d'un edifici d'estil racionalista.
ART SONOR
És una exposició temporal que està des del 26 d'octubre del 2019 fins el 23 de febrer del 2020.
La temàtica principal era la sonoritat, aquesta va ser una tècnica que s'inicia en el segle XIX fins que se segueix utilitzant en l'actualitat.
Estava repartida en tres espais diferents.
- A la primera planta podíem trobar obres més clàssiques, com pintures o escultures, a simple vista no era una exposició que destaques gaire d'un altre.
- A la segona sala ja vam poder trobar obres més interessants, segons el meu punt de vista, ja que eren obres en les quals d'alguna manera havies d'interactuar, com per exemple escoltar alguna cosa o apropar-te per veure un paper moure's per les ones del so, etc.
- A l'última eren obres encara més estranyes i dinàmiques, per exemple hi havia una taula i en aquesta hi havia dos punts concrets on posaves el colze i tapant-te les orelles podies escoltar una melodia d'un piano.
Totes les obres d'aquesta exposició són creades per artistes de l'última dècada i de diferents generacions i països.
L'obra que jo he escollit per a comentar és una peça de Paul Kos, es titula The Sound of Ice Meliting. Traduït al català, seria el so del gel quan es desfà.
Aquesta obra em va semblar molt curiosa, ja que mai m'havia parat a pensar en aquest so en concret. Em va semblar molt original, ja que crec que molta gent, jo inclosa, pensem que no fa cap soroll aquesta fusió de l'aigua, però la veritat és que si, però amb un volum tan insignificant que es necessita tots aquests micròfons per poder escoltar-ho bé.
Tot i així em va costar bastant, ja que en aquell moment a la sala no hi havia gaire silenci, de fet al principi pensava que no funcionava però un cop et concentraves era més fàcil d'escoltar.
Crec que aquesta obra estava molt amagada, ja que estava al fons d'una sala on poca gent va entrar i és una llàstima, perquè és molt curiosa.
